ANTONIO CHIAESE, COR DE AMASSAME

ANTONIO CHIAESE, COR DE AMASSAME

Antonio Chiaese, originari de Nàpols, que malgrat la seva joventut (tan sols 25 anys) sap perfectament el que requereix una cuina 100% italiana per superar les expectatives dels paladars més exigents.

Conrea la cuina de Amassame, sempre amb aquest afany que el caracteritza, buscar els punts de millora per oferir als clients la seva millor versió.

–En quin moment de la teva vida et vas adonar que volies ser cuiner?

Em vaig adonar als 19 anys. Vaig començar a treballar en un restaurant com piques i vaig veure les creacions que feien i des del minut un vaig voler aprendre el que els cuiners feien.

– Amb que ingredient t’identifiques més i per què?

Amb el tomàquet. Pel seu color vermell, el seu sabor, frescor i per les múltiples creacions que podem fer amb el tomàquet. Seria una vida molt avorrida sense tomàquet

 – Què ha de tenir una bona cuina? ¿I què no ha de tenir?

Una bona cuina, abans de tot ha d’haver un bon equip que estimi la seva feina, aportant cooperació, superació i harmonia. I el que mai hauria d’haver és mal rotllo, gent a desgana que només estigui per cobrar a final de mes i sense motivació.

– Quin és restaurant que no oblidaràs en la teva vida?

Amassame … jejeje Ara seriosament, el restaurant Passami il Pepe. És el primer restaurant que em va formar per arribar a ser cuiner i estar on sóc ara.

– Com explicaries el teu estil de cuina?

Sóc molt jove i encara estic buscant el meu propi estil. El que tinc molt clar és que m’agrada la cuina senzilla, donant-li la importància al producte sense artificis que emmascaren el gust original.

Quin plat de la infància t’agradaria reinventar?

M’agradaria reinventar el ragù. És el plat per excel·lència de la meva mare i el que més tendresa m’evoca.

Per què plat t’agradaria ser recordat?

Encara no tinc cap plat pel qual ser recordat, però segur que ho hauré i espero que sigui més d’un

– Si només tinguessis 5 ingredients, quins serien i que plat faries?

Els ingredients serien salmó, bròquil, brots de soja, coriandre i llima. Faria un salmó a la brasa amb escuma de bròquil, una salsa de llima amb coriandre i al final afegiria els brots de soja cruixents.

– Quina és la millor ciutat gastronòmica de totes les que has anat?

Em queda molt per viatjar, però per ara em quedo amb la meva ciutat natal, Nàpols.

– Què restaurant en que ho has estat vols anar?

M’encantaria anar al restaurant de Massimo Bottura, L’Osteria Francescana.

– Què fas quan no cuines?

El meu millor passatemps és llegir llibres de receptes i pensar en noves creacions

Què tòpic dels cuiners és cert?

El que no tenim pràcticament vida social i que ens passem la vida a la cuina, excepte en la de la nostra casa, almenys jo, que és quan més em relaxo i demano el sopar a través d’una aplicació

– Com seria el teu dia gastronòmic perfecte?

Em veig en un bon xiringuito al costat de la platja amb la meva xicota, menjant-nos un deliciós mariscada mentre el sol s’amaga darrere el mar

– Què ha de tenir si o si un bon gastrònom?

Ha de tenir si o si molta imaginació per crear noves receptes i unir els ingredients clau de manera espectacular per enaltir els sabors al plat

– Amb que postres acabaries?

Com a bon italià que sóc, sempre acabaria amb un ric Tiramisú … com el que faig en Amassame

No Comments

Post A Comment